Qui ho anava a dir! Després d’un any d’absència bloggera-viatgera donat a les restriccions i censura del maleït regim miliar de Birmània que no em va permetre connectar-me a Blogger durant el viatge de l’any passat.
Règim militar per cert, que per molt alliberament de la dama Aung San Suu Kyi segueix aferrat al poder... però com diria el president, “això no toca”
Vet aquí em trobeu de nou per explicar-nos el meu nou viatge, la meva nova aventura esperant que aquest cop no tingui tantes dificultats com l’any passat, que segur que no. Així que miraré de connectar-me el més sovint possible per informar-vos de la ruta que vaig fent i que sapigueu per on trobo. Si les connexions m’ho permetem miraré de pujar fotos i així us pugueu fer una petita idea de les experiències que viurem i els meravellosos racons que aniré descobrint per aquests dos meravellosos països.
Ostres! I que em deixo el més important! Aquest cop dic adéu al meu estimat continent asiàtic i dic hola al continent Americà. Si si!!! com us ho dic, aquest cop he decidit creuar “el charco” i faré un recorregut de 24 dies per Amèrica central, més concretament Mèxic i Guatemala! No cal dir que hi ha una raó molt important que és el poder retrobar-me a l’estimat amic Joselito després de més de quatre mesos :) No hi ha raó més important que aquesta per fer el salt i visitar nous països i noves cultures, que en el fons, és el que més m’omple i més m’agrada de viatjar. Això si, està clar que no és un adéu Àsia, sinó un fins aviat, però això tampoc toca ara...
Així que aquí em trobo a la 1:30 de la matinada acabant les últimes feinetes que em queden per fer i també per mirar d’anar a dormir una mica tard per aixecar-me cansat com per poder dormir i descansar una mica durant el vol d’anada Atlanta. Serà complicat perquè aquest cop viatjo de dia, però si puc, miraré de dormir encara que siguin unes horetes i arribar prou descansat al DF i anar-nos a sopar amb en Joselito, i qui sap, potser a fer una copeta i tot! jejeje
Doncs bé, espero que el meu pròxim POST us escrigui des de Mèxic i miraré de ser fidel al blog el màxim possible. Quins nervis i quines ganes!!! Molts ànims per als qui encara us toca treballar i molt bones vacances a qui les comenci aviat. Ens veiem a la tornada!
Fins aviat!!
