Hola de nou!
He intentat connectar-me durant aquests dies, però la veritat és que no he parat. Ara mateix hem tornat de la platja i de metres en Jose es mira una mica el planning que volem fer demà i els propers dies quan marxem cap a Chiapas aprofito una estona per connectar-me i miraré de fer-vos una mica de resum dels dos dies que hem passat per ciutat de Mèxic.
Començaré explicant-vos una mica la meva primera odissea a l'aeroport de Barcelona. Per sort vaig aixecar-me molt d'hora i vaig arribar a l'aeroport sobre les 7:45, el meu vol sortia a les 10. Quan vaig arribar a la facturació de la Delta Airlines hi havia una cua de collons! Faig la corresponent cua i quan arribo ja per a fer el checking el noi del mostrador em demana els papers del vol, passaport, etc… i de sobte em diu si tinc el ESTA, una espècie de visat per entrar als estats units. Jo evidentment li dic que no, doncs jo només arribava a l'aeroport d’Atlanta per fer escala i agafar un altre vol cap a ciutat de Mèxic. Doncs resulta que encara que el teu destí no sigui els EEUU has de tenir aquest visat per poder volar, cagada!!! Llavors el noi em diu que fora de l’aeroport hi ha una espècie d’agència de viatges del Corte Inglés on em podem fer el puto ESTA, però amb això que son les 8:30 i a les 9:00 suposadament tancaven ja el checking del meu vol. Ja em veieu a mi histèric i corrent per l’aeroport mirant de trobar la puta agencia, nerviós no ho trobava, fins que arribo, però, imagineu-vos, estava tancat!! En aquell moment se’m va caure el mon a sobre i vaig pensar que em quedava a Barcelona. Per sort, al cap de 5 minuts arriba una noia i obre l’agencia que “suposadament” obria a les 8:30, pago 14 dollars i 25 eurakos! Per fer-me el puto visat que jo mateix podia haver-ho fet per internet des de casa. Però clar, amb aquella situació doncs pagues els 25 eurakos, quin remei... Amb això que ja son les 8:45, ves corrent de nou fins la cua del checking on seguia havent una cua de collons. Per sort, encara hi havia gent del vol d’Atlanta fent cua pel que em va donar temps de fer-ho tot, primera crisis superada!!! Però collons, quina crisis!!! No sabeu lo malament que ho vaig passar...
I res, el vol com sempre, fatal, cada cop em costa més descansar i/o dormir i a sobre aquest cop volava de dia. Vaig fotre’m un diazepan que l’amic Pepi em va passar jejeje i tot i que tampoc és que em fes molt d’efecte, vaig poder descansar una mica. Vaig arribar a Atlanta, vaig fer unes 3 hores i mitja d’espera i ja vaig agafar el vol cap a Mèxic que varem ser unes altres 4 hores més. Vaig arribar a l’aeroport de Mèxic sobre les 20:30 però hi havia una cua a immigració brutal, vaig recollir la motxi, vaig agafar un taxi i sobre les 22:00 vaig arribar a casa del Jose. Jo estava una mica cansat amb tot el tema del Jet lag, vam estar xerrant una bona estona amb una birreta, varem sortir a comprar uns tacos i varem seguir xerrant, posant-nos al dia i bebent birreta fins que varem anar a dormir que al dia següent ens esperava una bona ruta pel DF.
Al dia següent varem aixecar-nos d’horeta i per sort vaig dormir molt be i vaig aixecar-me força descansat. Dutxeta, cafè i cap al metro per anar a veure el Zocalo, el que seria el centre de la ciutat. Varem estar fent una volta pel Zocalo, varem entrar a la catedral, varem passejar una bona estona fins que sobre les 12 ens va entrar la gana i varem decidir anar a esmorzar a una terrassa, divisant la catedral i el centre. Ens varem fotre un esmorzar de collons i ja vaig adonar-me de com gaudiré del menjar Mexica durant tot el viatge. El menjar està boníssim!!! I a mi que com ja sabeu m’encanta el picant, tinc mil opcions i menjars diferents per provar!! Ja amb la panxa ben plena varem tornar cap al metro direcció al Castell de Chapultepec, que es un antic palau que ara l’han convertit en una espècie de museu, molt maco i amb unes vistes molt maques de la ciutat. Un cop visitat varem tornar cap al metro i varem anar a Coyoacán que es un barri residencial del DF molt tranquil i molt maco, un rotllo Gràcia de Barcelona, el problema es que al poc d’arribar ja va començar a ploure i varem haver d’entrar a un bar per mirar si parava una mica. Haig de dir que al DF durant el dia fa bon temps, solet i caloreta però ara és l’època de pluges i per les tardes plou sempre i refresca força! Així que varem esperar que pares de ploure tot fent un combinat amb Mezcal, una capirinha per mi i un mojito pel Jose amb un Guacamole amb Chapulines, que son una espècie d’insectes però que estan bonissims, ja veure-ho les fotos. Tot fent temps va parar de ploure i llavors varem aprofitar per anar a un mercat d’artesania a fer una volteta per les paradetes, hi havia coses molt maques realment, pero clar, el primer dia no es plan de començar a comprar. Al cap d’una estona va venir l’Edgar, la parella d’en Jose i varem decidir anar a les lluites que començaven a les 20:30. Així que varem agafar un taxi, varem comprar les entrades i a disfrutar!!! Va ser molt divertit, és el Pressing Catch Mexicà i tot i que la gent sap que no és més que teatre, ho viuen d’una manera increïble. Així que nosaltres ens varem fotre dues birres de mig i ho varem viure igual o més que ells! Varem durar 2 hores i mitja! Així que ja al sortir varem anar cap al centre de nou a fer uns tacos i cap a casa.
Al dia següent ens varem tornar a aixecar d’hora i varem agafar un bus per anar a visitar les ruïnes de Teotihuacan. Son unes ruïnes d’una civilització anterior als maies que estan a 1 hora del DF. La veritat és que son impressionants i va valer molt la pena la visita, hi ha dues piràmides immenses i una d’elles és la tercera mes gran del mon després de la de Xeops i una altre que es troba a Mèxic. Després de la visita varem tornar a agafar el bus cap al DF i varem anar a dinar un restaurant yucatenc a prop de casa del Jose i allà vaig poder provar la meva primera Cochinita Pibil, Mmmmmmmmmmmm, us he dit que m’encanta el menjar Mexicà? Després de dinar varem agafar un taxi per trobar-nos cap al Sud del DF amb l’Edgar i els seus amics per anar a les Trajineras. Les Trajineras son una espècie de barques, que tenen una taula al mig i unes cadires i que la gent les lloga durant un temps determinat per bàsicament emborratxar-se. Vas navegant per una espècie de llac o canal i vas bebent i bebent, et vas trobant amb altres barques i et vas saludant. Fins i tot pots contractar a uns mariachis que van en un altre Trajinera per a que et cantin algunes cançons. La veritat es que va ser molt divertit i la taja que varem agafar també va ser important jajaja. Però amb els amics de l’Edgar ens ho varem passar molt i molt bé. Després de les trajineras, varem tornar a agafar un taxi i varem anar cap al nou pis de la Clara que ens havia convidat a sopar. Varem estar amb ella i els seus companys de pis sopant, bebent un vi Mexicà boníssim i en acabar varem anar cap a casa d’en Mario, un dels amics de l’Edgar per retrobar-nos tots de nou. Varem estar allà escoltant musiqueta i bebent birra fins que sobre les 3:00 varem decidir marxar cap a casa.
Al dia següent la Clara va venir a esmorzar amb nosaltres a casa del Jose, en Jose va estar fent-se la motxi i sobre la 13 varem agafar un taxi per anar a l’aeroport i agafar el vol que ens portava fins a Cancún. Varem arribar a Cancún a les 17 i d’allà varem agafar un bus fins el centre i del centre de Cancun un altre bus que ens va portar fins a Tulum. Varem arribar a Tulum sobre les 21:30, varem anar a buscar allotjament i cap a sopar. A Tulum ja vaig poder provar el meu primer plat amb salsa de chile habanero, megapincant pero realment espectaculaaaar!!!! Com que estàvem força cansats varem decidir anar a dormir d’hora.
I això ens porta a avui, aquest matí ens hem llevat i després d’un canvi de Guesthouse, hem esmorzat i cap a la platja!!! Per fi el meu primer bany al Mar Carib, impressionat!!! Una platja preciosa, amb sorra blanca i fina i mar color turquesa impressionant. La nostra idea era visitar avui les ruïnes maies de Tulum però estàvem tan bé a la platja, que desprès de dinar ja se’ns ha fet tard i hem decidit quedar-nos a la platja i fer dia de relax, s’estava tan bé!!! Així que demà ja farem la visita a les ruines i desrpés també volem anar un cenote i a nedar amb les tortugues, però això ja us ho explicaré un altra dia.
Ara us deixo que em sap greu deixar el Jose solet i d’aquí uns dies ja miraré de tornar a escriure amb més de calma i donant-vos una mica més d’informació. Vaig a mirar si puc pujar alguna foto i donar-vos una mica d’enveja jejeje Tot i que el Jose ja ha pujat alguna fotillo al facebook.
Molts petons per tots i fins aviat!!
