Antigua - Volcà Pacaya

Hola de nou!

ara acabo de dinar y com en Jose a preferit anar a l'habitació a descansar una estona he aprofitat per connectar-me de nou i veure si puc pujar alguna de les fotos que no vaig poder ahir. Així també aprofito i us explico el tour d'avui, tot i que malauradament no hi ha gaire cosa interessant per explicar.

Avui m'he aixexcat a les 5am doncs el bus que em portava fins al volcà Pacaya em venia a buscar a les 6am, m'he dutxat, m'he preparat i he agafat el bus que en una hora i mitja m'ha portat fins la base del volcà Pacaya. El Pacaya és un dels molts volcans que hi ha a Guatemala, pero potser és un dels mes famosos i encara segueix en actiu. Una de la gràcia és que normalment s'hi podoa veure lava, però actualment no hi ha. Després de deixar-nos a la base,.ens ha vingut a buscar el guia i em començat l'ascens d'una hora mitja fins a la base del cràter. La caminata no ha estat molt dura, menys del que m'esperava, el problema es que estava tot nubolat i no es veia practicament res. Si que en arribar a la base hi ha hagut un moment que s'ha pogut divisar una miqueta el cràter, però poc més. Però bueno, es podia veure la terra negra del magma, sortia tot de fum del terre o he pogut fer-me alguna foto en algun forat on fotia una calor!!!

Bueno, ha estat bé, he conegut a una parella de Manlleu, m'he retrobat amb dues noies d'Holanda que les varem coneixer a la excursió de San Juan Chamula a Mèxic, he conegut a una parella d'Israel, un noi de Sacramento i hem estat tot xerrant durant el camí de tornada. Sobre les 13am he arribat a l'hostal i he anat a buscar a en Jose que per sort es troba molt millor de la lumbalgia. A més. en Fede el noi argenti que varem coneixer a Flores també ha arribat i es vindrà amb nosaltres a San Pedro de la Laguna a passar els últims dies que queden de viatge.

Ara hem dinat tots tres junts i han anat a descansar, així que jo ara miraré de pujar les fotos i aniré a fer un cafè ja que ara mateix torna a ploure per Antigua. Hem despedeixo fins el que probablement serà el meu últim post des del llac Atitlan :(

Petons i records per tots!

Flores - Rio Dulce - Livingston - Antigua

Hello again!!

per fi torno a disposar d’Internet desprès de varis dies a la jungla desconnectats totalment, gaudint de la natura i relaxar-nos durant uns dies que desprès del tute del viatge sempre va be per agafar una mica de forces. Així que intentaré fer-vos un petit resum des del meu últim post.

Desprès de fer l’últim sopar amb el Fede i el Nacho a Flores i de riure una estona a la vora del llac Peten Itza amb un parell de nois de Flores força simpàtics, a l’endemà en Jose i jo varem agafar un bus que ens portava de Flores a Rio Dulce. Rio Dulce és una localitat que es troba a la vora d'un altre llac, el llac Izabal i el riu acaba morint al mar Carib al costat de la localitat de Livinsgton. Varem agafar el bus a les 10:00 am i varem arribar a la localitat de Rio Dulce sobre les 15:00 pm. D' allí havíem d'agafar una barca que anés fins a Livinsgton però nosaltres fèiem una aturada enmig per allotjar-nos a la Finca Tatin. Es tracta d'un hotel enmig de la selva, amb diferents bungalows, tot construït per en Carlos un Argentí super simpàtic i super amable que treballa amb la seva família. El rotllo d’aquest hostal és genial, tot ple d'hamaques per tot arreu, tot es selfservice, és a dir, tu consumeixes i apuntes a una llibreta i al final pagues tot el que has consumit. Tot cuidant el medi ambient, la faura, la flora i la natura. L'ambient realment era super guay, com d’una gran família. Totes les nits el sopar era a les 19:00 pm i sopàvem tots junts al menjador ja que a les 19 ja era totalment fosc i les 22:00 ja no hi havia mes llum a no ser que volguessis utilitzar la llum solar. Total que la barca a livingston sortia a les 16:00, varem aprofitar per dinar alguna cosa i cap a la finca. El lloc realment és preciós, et podies banyar al riu, hi havia una tirolina des de la que des d'una espècie d'escala et podies tirar directament al riu, i clar, imagineu-vos, jo un cop ho vaig descobrir no vaig poder parar de tirar-me mil cops. Hi havia flotadors amb els que podies estirar-te i prendre't una birra pel riu , brutal. Desprès d 'estar banyant-nos al riu , sense adonar-nos es van fer les 19 i clar tothom a sopar. Com que el sopar era tots plegats al menjador, durant el sopar varem conèixer a dues noies americanes, de Minnesota la mar de simpàtiques amb les que va haver molt bon feeling. Varem estar xerrant i xerrant durant el sopar i desprès de sopar ens va donar per anar a banyar-nos al riu a, totalment de nit i amb el cel ple d'estrelles, t’estiraves fent el mort al riu, tot fosc i mirant el cel ple d’estrelles, escolant els sorolls dels diversos animals, realment espectacular. Desprès del bany el Jose i jo varem mirar que fer el dia següent fins que varem decidir que aniríem a Livingston des de la finca amb Kayak, ja que ens van dir que eren unes 2 hores i mitja o 3.

Les noies americanes estaven al nostre costat jugant a cartes i llavors ens varem posar a jugar amb elles. Llavors varem començar a animar-nos tot xerrant i varem decidir jugar a jocs de cartes per beure. Varem comprar ron, whisky, cola i som-hi, a jugar i a beure. La veritat es que ens ho varem passar molt be, jugant, xerrant, ballant i clar varem haver d’utilitzar la llum solar doncs sense adonar-nos s’ns van fer les 2 de la matinada!!! però al dia següent ho varem pagar car, imagineu-vos la resaca... jejeje Llàstima que al dia següent les noies ja marxaven, que sino l’haguéssim liat de nou...

Al dia següent varem aixecar-nos a les 8, varem esmorzar ens varem acomiadar de les noies i varem agafar el kayak per anar a livingston. La veritat es que va ser impressionat navegar pel mig del riu, enmig del canó tot envoltats de la selva, tot i que va ser molt i molt cansat ja que pràcticament varem trigar 3 hores. Al arribar varem fer una volta per Livingston i mirar de conèixer una mica als garifunes, que son descendent dels esclaus de l' Africa que varen portar els espanyols durant la conquesta. Son com Jamaicans, els hi agrada molt la música, la pau, tot i que m'esperava que Livingston fos mes gran i veure més gent, però tampoc disposàvem de gaire temps. Desprès de fer una volta, treure diners i fer unes fotos varem anar a dinar ja que a les 16 ens venia a buscar una barca des de la finca. Varem dinar, varem agafar la barca i cap a la finca. Al arribar ja varem estar banyant-nos al riu, desprès sopar i desprès d'unes a birretes a dormir ja que estàvem molt cansats del tute del kayak.

Al dia següent varem decidir contractar un petit tour amb guia pel biotopo, que es una reserva natural protegida del riu on no es pot construir. És impressionant veure com creixent els arbres des de la profunditat del riu, com es formen petits llacs naturals i com varem passar amb la barqueta enmig dels arbres que pràcticament no deixaven passar el sol, tot ple de papallones blaves precioses, ocellets, molt i molt maco. Al marxar varem fer una petita aturada a unes aigües termals naturals a la vora del riu. Es veu que de les muntanyes de la seva arriba aigua de corrents subterrànies que no se ben bé perquè son tan calentes. Varem fer una birreta tot xerrant amb el nostre guia i ja ens va portar cap a la finca de nou. Banyet i salts amb la tirolina i ja varem decidir dinar a la finca. Després de dinar ens varem estirar a una hamaca i el Jose i jo ens varem quedar fregits durant una bona estona. Quan ens varem aixecar, vam decidir utilitzar el temazcal que és una sauna construïda al mateix estil dels maies, però feia una calor insuportable. Clar, imagineu-vos ja la calor que feia a rio dulce, sumat amb la sauna, total que no paràvem d’entrar i sortir per fer un bany al riu i fer-ho tot més suportable. Després de la sauna ja varem anar a l’habitació per preparar les motxilles doncs el dia següent havíem d’agafar una barca a les 9:30 que ens portés a Livingston, d’ allí agafar un altre barca cap a Puerto Barrios i d’ allí un bus que ens portés a Ciutat de Guatemala. Un cop a ciutat de Guatemala havíem d’agafar un altre bus que ens portés a Antigua Guatemala, el nostre proper destí.

Després de fer la motxi, ja varem anar a sopar, varem fer les nostres últimes birres contemplant el riu i cap a dormir. I a l’endemà ve el meu gran ensurt, a les 9:30 agafem la barca després d’esmorzar i de acomiadar-nos de la gent de Finca Tatin i arribem a Livingston. Just a l’arribar ja sortia l’altra barca cap a Puerto Barrios i durant el trajecte que no eren més de 15 min vaig decidir fer unes fotos. Arribem a Puerto Barrios sobre les 10:30, anem a l’estació de busos i el bus cap a ciutat de Guatemala no sortia fins les 12, però probablement no arribaria fins les 12:30. Llavors el Jose i jo decidim seure i fer un batut per fer temps i a les 12 ens apropem de nou a l’estació de bus. En això que se m’acut mirar la camara o treure-la i no la trobo. Llavors recordo que havia estat fent fotos a la barca i que segurament m’he l’havia deixat allà. Com que eren les 12 i el bus suposadament havia d’arribar amb retard ja em veieu a mi corrent de l’estació de busos fins el moll per veure si podia recuperar la camara, sota un sol i una calor horrible. Clar, arribo al moll i començo a preguntar si algú l’havia trobat, clar, em preguntàvem com era el capità, com es deia la barca i clar, jo no tenia ni puta idea. Vam trucar a Livingston i res, clar jo dels nervis de pensar que havia perdut la camara, totes les fotos i a part que podia perdre el bus... Fins que per sort mirant i mirant trobem al capità i em diu que si, que havia trobat la camara al barco i que la tenia!!!! No m’ho podia creure!! Varem anar a la barca i la vaig poder recuperar!!! Uuuuuuuuuffffffffffffffff!! Ho vaig passar tant malament!!! Llavors ja em veieu a mi corrent de nou cap a l’estació de busos i quan arribo el bus estava a punt de marxar! Havia arribat abans al final però per sort hi havia molt gent per carregar les maletes, però el Jose que estava allà esperant ja pensava que no arribava a temps i ho perdíem, quin ensurt!! Però per sort, al final tot va acabar bé...

Sobre les 18 varem arribar a ciutat de guatemala i ja varem agafar el bus directe a Antigua i varem arribar sobre les 19, varem buscar allotjament, ens varem canviar i ja varem sortir a fer un vol per sopar. Com era dissabte hi havia molt d’ambient, varem sopar en un restaurant de plats típics de Guatemala boníssim!! I després varem decidir anar a fer una copa per veure l’ambient, però la veritat és que estàvem tots dos fets pols i amb dolor. El Jose va començar a notar-se dolor de lumbago i jo de les meves cervicals, tot per estar fent el cabra tirant-me amb la tirolina i mirant de caure de cap...

Llavors varem decidir anar a dormir, i aquest matí jo amb els meus myolastans he pogut anar tirant, però el pobre Jose no s’ha pogut moure del llit del dolor. Hem anat a una farmàcia a veure si li podíem donar algo i a esmorzar, però no s’ha vist en cor de voltar per Antigua i el pobre s’ha quedat a l’hostal descansant i reposant. Llavors jo m’he dedicat a passar tot el matí voltant per Antigua, la veritat és que es un poblet força maco i recorda molt a San Cristobal de las Casas. Hi ha moltes esglésies i les cases estan totes pintades de colors i li dona un rollo molt maco. Després d’estar més de 3 hores patejant he anat a l’hostal a buscar al Jose per veure com es trobava i anar a menjar alguna cosa. El pobre segueix igual, hem anat a fer un vol i a dinar però al cap d’una estona hem tornat a l’hostal per a que segueixi descansant. Jo he reservat per demà el matí el trekking al volcà Pacaya, tot i que la gent que hem anat coneixen durant el viatge ens ha dit que ja no hi ha lava :( però bueno, espero que al menys les vistes valguin la pena. La putada és que el Jose no podrà fer-ho, demà a primera hora o veurem, esperem que es pugui recuperar i pugui venir amb mi. A més, demà el Fede, el noi argentí arriba a Antigua i esperem retrobar-nos amb ell per la tarda i ja a l’endemà marxarem cap al Llac Atitlan, la nostra última visita abans de marxar de Guate :(

Jo aquesta tarda m’he dedicat a recollir el laundry, connectar-me a internet i comprar-me aigua i menjar pel trekking de demà i ara tornaré cap a l’hostal per veure com es troba en Jose i veure si podem anar a sopar alguna cosa.

Espero escriure ben aviat i pujar fotos perque em tanquem el ciber, merdaaaaaaaaaaaa!!!
Desitjo que tots estigueu bé i ja queda poquet per veure’ns de nou.

Molts petons per tots i cuideu-vos molt!