diumenge, 7 de setembre del 2008

Monjos

No en vaig veure com m’esperava, però si que en varem veure en varies ocasions i fins i tot varem tenir una petita oportunitat de parlar amb ells ( ens hagués agradat quedar-nos més estona parlant amb ells... )




Publicat per a

2 comentaris:

Vive Malabar ha dit...

Tienes razón, apenas se les veia. en Birmania, descubríamos cada dia, muchos de ellos. Con sus cuencos negros, tunicas rojizas, y pies descalzos...Solicitando la que sería su comida de medio día...
Ha sido una de las cosas que me ha llamado la atencion en Tailandia...Porque... no sólo es importante para los monjes estar en las calles, es una forma de que los habitantes puedan lograr Carma...

Un abrazo y voy avanzando con lo del Congreso... Empezará la seleccion de fotos. Cuantas tienes tú por fin???

Besitoooo

8 de setembre del 2008, a les 16:08
Anònim ha dit...

HOLA GUAPO.
soc la Pili, molt xulas les fotos dels nens, son mes guapas que totes las de monuments perque son naturals i expontaneas, araue no t´agafin ganes de criatura amb tantes con tens retratades,
jejeje,
petons

10 de setembre del 2008, a les 14:04

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)