Hola des de Guatemala!!
Finalment aqui em trobo explorant un nou pais i haig de dir que de moment la primera pressa de contacte ha estat realment brutal! Començaré explicant-vos una mica les últimes visites a Mèxic amb una nova aventureta inclossa.

Al dia següent de visitar el cañon del sumidero i passejar per San Cristobal varem fer un tour de 9 a 14 per dos pobles indígenes, San Juan Chamula i Zinacantan. San Juan Chamula més que un poble és un centre espiritual on resideix gent indigena descendents directes dels Maies. Dic centre esperitual perque es troben les “autoritats” més importants així com un temple ( que no deixa de ser una petita esglesia ) on la gent ha convinat les tradicions maies amb la religió catòlica. És una mica extrany d’explicar i d’entendre si no ho veus i t’ho expliquen, com va fer perfectament el nostre guia Rodrigo. És molt curiós veure que a cada casa tenen els seus altars on pots veure la creu cristiana i tot tipus de figures de Sant de la religió cristiana, Jesús, etc... però en el fons per ells no deixan de ser representacions de les seves divinitats maies. Antigament s’enten que ho fessis per “enganyar” d’alguna manera als conquistadors i fer creure que els seus cantics i les seves plegaries eren cristianes i no maies com realment son per ells i tal i com ho senten. Ja dic que és molt complicat d’entendre i d’explicar sobretot per escric.

Al ben mig del poble, hi ha una petita esglesia que realment per ells és el seu temple, el que antigament serien els temples maies que es podem veure en totes les ruines maies que hem pogut visitar, Chitchen Itza, Tulum, Palenque o Tikal. Però és molt curiós veure com la gent va a aquesta esglesia/temple a fer les seves plegaries, amb les seves espelmes i totes les representacions de Sants catòlics, quan realment estan pregant als deus maies. Un altre fet curiós és que no es poden fer fotografies i esta molt castigat per la llei, tant que pots arribar a anar la presó. Per això només puc pujar una foto que varem poder fer durant un moment on es pot veure el mercat i al fons l’esglesia/temple.

Després de visitar San Juan Chamula varem fer una visita a una casa d’una familia indigena de Zinacantan. Allà varem poder veure com fan i com treballen les teles com antigament feien els maies 1.600 anys endarrear. També ens varen donar de menjar unes tortilles amb formatge, frijoles, molt bones i varem poder fer les nostres primeres compres. Un cop finalitzat el tour varen tornar a San Cristobal sobre les 14 i varem anar a dinar. Com que ja haviem deixar l’habitació no teniem un altre opció que seguir voltant per San Cristobal i varem seguir fent compres, varem comprar autentic cafè de Chiapas. Després varem seguir voltant, varem fer un vinet i unes chelas, varem sopar alguna cosa i ja vam anar a l’hostal a recollir les motxis i anar cap a l’estació de bus on a les 23 haviem d’agafar un bus que ens portés a Palenque, que suposadament arribava a les 4am i a les 6am haviém d’agafar un altre bus que ens portés a Flores, Guatemala.

Aquí comença la nostra aventura, el bus ja va arribar amb retard i jo ja em vaig començar a posar nerviós pensant que no arribariem a temps a Palenque, el Jose per sort estava més tranquil. Finalment el bus va arribar sobre les 23:45 i sobre les 00:00 varem sortir de San Cristobal i suposadament teniem temps d’arribar sense problemes abans de les 6am. Un cop dins del bus, ens posem a dormir i sobre les 3 de la matinada ens adonem que el bus s’ha aturat a una estació d’un poble. Jo em poso nerviós i li dic al Jose d’anar a preguntar que passava, total que li preguntem al conductor que estava fora del bus i ens diu que hem d’esperar a dos busos més i a una patrulla de policia per sortir tots junts ja que hi havia pertill d’assalt. Li preguntem a quan estem de Palenque i ens diu que a dues hores i mitja, o sigui qu eno arribavem a les 6am per agafar el bus a Flores. Li expliquem la situació i el tiu se’ns treu de sobre per dir-nos que parlem amb al cap d’estació. Li expliquem al cap d’estació, que passa olimpicament de nosaltres i ens diu que hem d’esperar i que arribariem a Palenque sobre les 7:30, o sigui perdem el bus a Flores, els 450 pesos del ticket del bus a Flores i a sobre perdem un dia ja que fins al dia següent a les 6 no podiem tornar a agafar un bus a Flores. Aqui ja ens varem posar nervisos, varem començar a mirar d’agafar un taxi pero ens demanaven 900 pesos, tornem a parlar amb el cap d’estació sense exit i res, al final ja ens varem fer a la idea que perdiem el bus i perdiem un dia més a Palenque.

Sobre les 4am veiem que arriba una patrulla, arriben dos busos i al cap d’una estona ja sortim tots junts, ens fotem a dormir i ens despertem que ja estem a Palenque i eren les 6:45 am, sortim del bus i per sort a la mateixa estació un home diu els nostres noms que ens estaven esperant, ole!!! Estavem tan cansats que no varem ni reaccionar pero per sort podiem viatjar a Flores seguint el nostre planning i sense perdre cap dia!

Varem agafar el colectivo que ens va portar fins a la frontera amb Guatemala, no cal que us digui que estavem morts ja que el colectivo no era molt comode tampoc. D’alli varem fer la sortida de Mexic, varem agafar una barca fins creuar un riu i arribar a Betel, la frontera de Guatemala. Un cop allí varem fer els tramits de la frontera i varem agafar una carraca de bus que en 4 hores ens portava a Flores. Per sort el Jose va ser habil i varem agafar un bon lloc al bus, sino ja hagues estat horrible ja que si comptem les hores van ser 15 hores de viatge des de San Cristobal fins a Flores.

Varem arribar a Flores sobre les 16 de la tarda i ens varem dedicar a fer el canvi de diners, i la contractació de la visita del dia següent a Tikal que sortia de l’Hostal a les 4:30am!! Si si, després de les 15 hores de viatge, contractem el tour de visita a Tikal a les 4:30 am!!! Jajajaja, pero es que realment es la millor hora per fer la visita abans que el sol i la calor siguin massa heavies i a més, tothom que haviem conegut durant el viatge ho havia contractat en aquesta hora. Aqui varem coneixer a en Nacho un noi de Cadis i a en Federico, un surfero de Buenos Aires amb els que varem tenir molt bon rotllo i varem dir de allotjar-nos al mateix hostal. Varem escollir les habitacions i ens varem fotre un banyet al llac Peten Itza, on està la ciutat de Flores. Les vistes del llac son espectaculars i el banyet al llac, amb l’aigua calenteta ens va venir de fabula per descansar del viatge. Després del banyet varem dutxar-nos i varem dr d’anar a sopar aviat ja que al dia següent ens haviem d’aixecar a les 4am per anar a Tikal, després de no haver dormit ni descansat practicament res durant les 15 hores de viatge!!!

Aixi que dit i fet, varem anar a sopar, varem fer unes birres xerrant entre nosaltres, super de bon rotllo, amb la gent del restaurant també fins que varem anar a dormir sobre les 22:30. I això ens porta en aquest matí, jo m’he aixecat a les 3:45 i el Jose a les 4, a les 4:30 ens ha vingut a buscar el bus i sobre les 6 hem arribar al Parc de Tikal. Hem fet un cafè, hem conegut al nostre guia, un xavalet de 19 anys supersimpatic i superprofessional per la seva edat i hem començat la visita.

Realment el complexe és impressionat, son més de 16 kilometres quadrats de park, d’un total de més de 500 que realment antigament ocupava aquesta gran ciutat Maia. Val a dir que és una de les ciutats més grans de tota Guatemala i encarara que els seus temples i piramides no estan tan ben restaurades com les de Chichen Itza o Palenque. La seva espectacularitat és que es troben enmig de la jungla i alguns dels temples com el Temple IV tenen una alçada de més de 60 metres i les vistes son espectaculars!!! Durant la visita hem vist micos aranya, ocells i fins i tot una tarantula!!! Molt i molt guapa la visita! Tan aviat com torni vull informarme molt millor sobre els Maies ja que em resulta fascinant el control de la astrologia i la cosmologia que tenien sent una civilització tant antiga.

Sobre les 12:30 hem acabat el tour i hem agafat el bus de tornada a Flores. Ara mateix tornem de dinar d’un restaurant on feiem tipic menkar de Guatemala on hem provat entre d’altres animals, el Gall D’indi, Cervol, Porc Senglar, Armadillo ( tot i que això no em mola ja que em sembla que esta en perill d’extinció ) Tepez uintle ( que és una especie de rata gegant ). La veritat és que tota la carn estava realment bona.

Ara després de varis intents d’escriure i poder pujar-ho al blog per caigudes tensió per causa d’una tormenta, suposo que anirem a fer una volteta per Flores o Santa Elena abans de sopar i fer unes chelas. I demà a les 10 del matí agafem un bus que ens portarà a Rio Dulce, a l’oest de Guatemala al mar Càrib. Com ens allotjarem a la jungla, suposo que no tindrem internet durant varis dies, així que espero poder escriure el meu pròxim post des d’Antigua Guatemala.

Fins ben aviat, molts petons i records per tots!

Tulum – Palenque – San Cristobal de las casas – Cañon del Sumidero

Hola de nou!

us escric des del preciós poblet San Cristobal de las Casas a l'estat de Chiapas des del que serà molt probablement el meu últim post des de Mèxic, el proper ja serà des de Guatemala! us comento breument el que hem fet aquests dos últims dies.

Al dia següent de Chichen Itzá, ens varem aixecar més o menys a la mateixa hora, però aquest cop el dia estava força núbol. Així que varem esmorzar i per sort va deixar de ploure i va començar a sortir el solet. Com que no sabiem molt be que fer varem decidir visitar un altre cenote, aquest cop el Gran Cenote de Tulum. La veritat és que de gran només te el nom, ja que és força més petit que el cenote dos ojos, però s'ha de dir que també era molt i molt maco. El problema és que varem llogar l'equip snorkeling amb l'al·lot inclós però realment no feia falta. Just al moment de sortir del cenote es va tornar a posar a ploure, però per sort no va durar gaire i varem decidir marxar ja que els mosquits ens estaven matan! Com que començava a surtir el sol i ja eren a prop de la 13 varem dir d'anar a la platja Mariachi de Tulum i ja fe temps i dinar al chiringuito del primer dia. Pero tot just varem deixar les tovalloles que va començar a ploure un altre cop. Així que varem haver d'anar al chiringuito a que parés i ja vam començar a prendre unes chelas fins que va tornar a parar i ja vam dinar a la platja. La idea era anar a Eskazel una platja que és reserva natural però ja ens va fe pal i com va començar a sortir el sol varem decidir quedar-nos a la platja banyant-nos i prenent el solet.

Cap a les 18:30 varem retirar a l'hostal per dutxar-nos, descansar una miqueta i preparar la motxi ja que a les 23:50 haviem d'agafar el bus cap a Palenque. Varem sopar i fer una mica de temps fins agafar el bus que en 10 hores ens havia de portar a Palenque. Tot s'ha de dir que el bus era molt comode, pero haig de dir que el viatge es va fe força dur, sobre les 10 del matí varem arribar al poble de Palenque i allà varem haver d’agafar un colectivo que ens portés a les ruines. El problema es que anavem amb les motxis grans! Però per sort les varem poder deixar a l’entrade de les ruines i varem començar la visita. Les ruines son espectaculars!! I molt i molt ben conservades, però feia un sol, una calor i una humitat horrible!!! A més, sense poder dutxar-nos després de tot el viatge jajajaja! Després de prop més de 2 hores de visita varem agafar les motxis de nou, un colectivo fins al centre de Palenque per dinar i a les 16:45 varem agafar un bus que ens va portar a San Cristobal de las Casas. El viatge va durar una mica més de 5 hores i varem arribar sobre les 22:30, imagineu-vos, molt i molt cansats de tot el tute del viatge. Varem agafar un colectivo fins al zócalo del poblet i d’allí fins la posada on va estar el Jose l’any passat. Varem deixar les coses, una dutxeta ràpida i ja varem contractar el tour per el dia següent ( o sigui avui ) que ens havia de portar fins el Cañon del Sumidero.

Per sort varem poder fer-ho tot i ja vam sortir a fer una petita volta per fer una mica de contacte amb el poble i a sopar uns tacos que ja teniem gana. Després de sopar varem anar a fer una chela al bar Revolución que es un bar pro-zapatista on par dels ingressos i totes les propines van per als zapatistes i que el Jose tenia moltes ganes de tornar. Ens varem fotre un mojito ell i un jack daniells amb cola jo i ens varem flipar doncs arribavem a l’hostal passades les 2 de la matinada!! El problema era que el tour d’avui sortia a les 9 del matí així que imagineu-vos com estavem de petats aquest matí, no hem dormit gens! A més després del tute dels viatges en bus!! Però com a campions ens hem aixecat i ja hem agafar un bus que en 1 hora ens ha portat al poble de Chiapa de Corzo, d’on des d’allí hem agafat una barca que ens ha portat per tot el Cañon del Sumidero. El cañon es tracta d’una sèrie de montanyes separades per un riu, el segon més gran i importat de Mèxic i el més important de l’estat de Chiapas que s’ha generat per una falla geològica natural. En el riu i les muntanyes i viu tot una sèrie de fauna com cocodrils!! Que n’hem vist un munt!! Tot tipus d’aus, micos aranya, etc... la veritat és que m’ha agradat moltíssim i m’ha recordat molt a les muntanyes de les platges de Tailandia. Les muntanyes en el seu punt més alt arribem als mil metres! Ara pujaré una foto per a que us feu una idea. Després del tour hem fet una petita vista al poble de Chiapa de Cozo i sobre les 15 hem arribat a Sanb Cris. Allí hem anat a dinar a un restaurant de menjar típic de Chiapas com la sopa de pan i el cochito ( asado de cerdo ) i per la tarda ens hem dedicat a voltar i passejar pel poble. La veritat és que te un encant especial i és realment molt maco. Veure a la gent indígena al mercat venen tot tipus d’artesania, les seves esglesies que per la nit s’il·luminent, realment encantador.

Ah! I també hem aprofitat per contractar el tour per demà per visitar els poblats indígenes de San Juan Chamula i Zinacantan. A més a més també hem contractat un bus que a les 23 surt de San Cris i arriba a Palenque sobre les 4 de la matinada i a les 6 de la matinada agafem un bus des de Palenque que ens porta ja a Flores a Guatemala!!!! Ara per internet mirarem de reservar un hostal a les ruines de Tikal i demà ja mirarem d’agafar un bus que ens porti de Flores a les ruines maies de Tikal!!! Les més importants i més ben conservades de Guatemala, enmig de la jungla i voltades de tot tipus de fauna i flora!!! Serà un dia molt i molt dur al igual del viatge, però tinc unes ganes!!!

Així que com us he dit al principi, el propre post ja des de Guatemalaaaaaaaaa!!!! Perdoneu les faltes i els accents, peò aquest teclat va fatal!

Una forta abraçada i petons per tots macos!!!

Ruïnes de Tulum – Akumal – Cenote Dos Ojos / Tulum – Chichen Itzá

Hola a tots!

Ara fa 10 minuts que acabo d’arribar de Chichen Itzá i com que el Jose te la clau de l’habitació del GuestHouse aprofito per connectar-me i així faig temps mentre ell arriba.

Després del dia de Relax a Playa Paraiso a Tulum, després de connectar-me a internet varem fer una repassada als dies i varem decidir quedar-nos un dia més a Tulum i ja marxar el dijous 21 amb un bus que surt a les 23:50 cap a Palenque. Al dia següent ens varem proposar posar-nos les piles i mirar de fer el màxim de coses possible. Així que ens varem aixecar d’horeta, varem agafar un colectivo ( que son una espècie de furgonetes amb varis seients on els hi dius on vols anar i esperes que s’ompli per a que et porti )i cap a les ruïnes de Tulum. Jo era una de les coses que més il·lusió veure i la veritat és que no em varen decepcionar! És tracta d’un complexa on antigament hi havia una ciutat Maia, però amb l’encant que es troben al costat de la platja!! Feia una calor horrible, però realment val la pena veure-ho. És un lloc màgic i les vistes a les platges i al mar Carib amb l’aigua color verd turquesa son realment precioses. Després us pujaré unes fotos per a que us feu a la idea. Després de visitar les ruïnes i fer moltes fotos ( amb susto inclòs doncs a la meva càmera crec que li ha entrat una mica de sorra i de tant en tant l’objectiu es queda pilluli i no enfoca bé ) varem “agarrar” un altre colectivo per a que ens portés a Akumal.

Akumal es un altre poblet / platja a uns 30 km de Tulum amb una platja preciosa, però amb la particularitat que és una zona on arriben les tortugues a deixar els seus ous. O sigui, que a pocs metres endins de la platja i fent snorkeling les pots veure com neden i mengen per allí. També a pocs metres hi ha un escull de coral on es poden veure tota varietat de peixos i corals, aquest era el recorregut que dura poc més d’una hora. Això ho vaig fer jo sol, ja que el Jose ja ho va fer l’any passat i ell es va quedar fent una chela ( una birreta ) i prenent el sol a la platja. Jo vaig agafar una barqueta junt amb un grup de persones i ens varem apropar primer on es poden veure tortugues i després cap a l’escull. Així que et donen les aletes i les ulleres i a fer snorkel! Vaig poder veure dues tortugues, una d’elles immensa i que al acabar de menjar va pujar cap a la vora del mar per respirar i va passar a pocs centímetres de mi, va ser brutal!! Només varem poder veure dues, però ja va valer la pena. Després ens varem apropar a l’escull de coral i també va ser preciós. Vaig veure peixos lloro, una barracuda i varis més que desconec el nom, tot junt amb els corals, una verdadera passada.

Al tornar ja eren passades les 14 i com que ja teníem gana, varem quedar-nos a dinar a la platja d’Akumal, jo em vaig fotre una enchilada amb salsa de chile habanero boníssima. Aquest cop tornaré amb 5 kilos de més com a mínim!! Però que me quiten lo bailao :) Ja després de dinar varem agafar un altre colectivo que ens portés fins el cenote dos ojos. Un dels més gran de la península del Yucatan i on es pot fer un snorkel d’una hora ja que son dos cenotes que es comuniquen. Per als que no ho sabeu, un cenote és una gruta subterrània per on corren tot de rius subterranis d’aigua que arriba de les parts més altes del Yucatan i que finalment van a parar al mar Carib. Aquestes grutes es poden trobar per tota la península i es varen formar degut a l’ impacte del meteorit que milions d’anys endarrere va impactar amb la terra i va causar l’extinció del dinosaures. Jo de moment només he vist un, però ja us dic que és una experiència realment increïble, nedar per les aigües cristal·lines, amb la llum del sol que les il·lumina, rodejat de peixes i poder explorar les grutes plenes de ratpenats i veure milers i milers estalactites i estalagmites tant fora de l’aigua com a dins de l’aigua... Per molt que us ho descrigui no us podeu fer la idea i llàstima que no tenia càmera d’aigua per a poder fer fotos. Podeu fer-vos una idea mirant les fotos que hi ha a la web del cenote:

http://www.cenotedosojos.com/photos.htm

Ens va sortir força car 400 pesos, uns 24 euros, però ja us dic que son els 24 euros més ben invertits que he fet mai a la vida. Després de l’snorkeling amb les tortugues i pel cenote jo ja estava cansadet, a més si hi sumes la calor i el sol, tan en Jose com jo varem decidir marxar cap a l’hostal per donar-nos una bona dutxeta i fer una birra abans de sopar. Dit i fet, anem cap a l’hostal, ens fotem una dutxa, ens vestim i fem una volta pel poble tot mirant possibles restaurants on sopar i donar-nos un homenatge fins que finalment trobem un local on fer una birra ( que es va convertir en un convinat jejeje ) on estaven posant musiqueta d’U2. Total, que ens demanen un combinat cadascú, jo em vaig demanar un Buena Vida ( que portava tequila i mil coses més ) i varem quedar-nos xerrant i xerrant. Estàvem tant i tant bé, xerrant, posant-nos al dia i tenint una de les nostres converses eternes que el combinat va passar a una birra, i a una altra, i una altra... Com trobàvem a faltar aquestes converses!! Jejeje Ens varem fer amics la noia cambrera, que era una noia Argentina molt maca i agradable que no parava de venir a dir-nos: una chelita más chicos?? I clar, nosaltres, pos dale dale!!! Entremig ens varem fotre un ron quan al acabar de veure-te’l de cop, havies de mossegar un tros de lima que en un cantó el mullaves amb sucre i l’altre amb cafè, estava boníssim!! Total, que amb això se’ns va fer més de les 00:00 i nosaltres sense sopar! Varem posar una mica de seny ja que al dia següent tots dos havíem de matinar. En Jose per anar a Cozumel a fer alguna immersió aprofitant el carnet i el curs que li varem regalar pels seus 30 anys i jo per anar a Chichen Itzá. Així que varem pagar la factura infinita de birres i combinats i ens varem menjar un parell de tacos abans de dormir per no anar amb l’estomac buit.

I això ja ens porta a aquest matí, jo tenia un bus que sortia a les 9 AM de Tulum que em portava a Chichen Itza, que es troba a unes 3 hores aproximadament i en Jose ha marxat una mica més aviat, sobre les 8 per agafar un colectivo que el portava fins a Playa del Carmén i d’ allí agafar un ferry fins l’illa de Cozumel. Ens hem acomiadat al matí i jo he arribat a Chichen Itza més aviat del que m’esperava, sobre les 11:45. Fotia una calor i un solano de collons!!! I també hi havia una cua que no vegis, així que entre pitos i flautes he acabat entrant una mica més tard de les 12 PM. Chichen Itzá és un dels complexes arqueològics Maia més gran i més ben conservats del mon. Per aquesta raó també és un dels llocs més turístics de Mèxic i de tot el mon jo crec. Hi havia milers de persones de tot arreu, que venen de tots els complexes turístics de la Riviera Maia, tant gent del país o gent com jo que feia pràcticament impossible fer una foto on no sortís penya. Però ja us dic que val la pena i m’ha encantat. Realment amb Tulum i Chichen Itza ja estic content d’haver vingut i haver pogut viure l’experiència de veure-ho d’aprop. Ha estat una llàstima doncs les ruïnes on es feia el Gran Joc de Pilota no es podien visitar perquè les estaven restaurant, però veure la gran piràmide i la resta de temples és fascinant, fins hi tot hi ha un cenote sagrat pels Maies!!! Ara en quan pugui us pujo alguna foto per a que ho pogueu veure. Ara ja tinc ganes de veure les de Palenque i sobretot les de Tikal a Guatemala!!! Quina canya de viatge!!!

Buenos mac@s, us deixo que vaig a retrobar-me amb en Jose per veure com li han anat les immersions per Cozumel i a veure si avui ens donem l’homenatge de sopar. Tot i que al arribar m’he trobat a la noia argentina i ja li he promès que després ens passàvem a fer una chela jajajajaja

Ciutat de Mèxic - Tulum

Hola de nou!

He intentat connectar-me durant aquests dies, però la veritat és que no he parat. Ara mateix hem tornat de la platja i de metres en Jose es mira una mica el planning que volem fer demà i els propers dies quan marxem cap a Chiapas aprofito una estona per connectar-me i miraré de fer-vos una mica de resum dels dos dies que hem passat per ciutat de Mèxic.

Començaré explicant-vos una mica la meva primera odissea a l'aeroport de Barcelona. Per sort vaig aixecar-me molt d'hora i vaig arribar a l'aeroport sobre les 7:45, el meu vol sortia a les 10. Quan vaig arribar a la facturació de la Delta Airlines hi havia una cua de collons! Faig la corresponent cua i quan arribo ja per a fer el checking el noi del mostrador em demana els papers del vol, passaport, etc… i de sobte em diu si tinc el ESTA, una espècie de visat per entrar als estats units. Jo evidentment li dic que no, doncs jo només arribava a l'aeroport d’Atlanta per fer escala i agafar un altre vol cap a ciutat de Mèxic. Doncs resulta que encara que el teu destí no sigui els EEUU has de tenir aquest visat per poder volar, cagada!!! Llavors el noi em diu que fora de l’aeroport hi ha una espècie d’agència de viatges del Corte Inglés on em podem fer el puto ESTA, però amb això que son les 8:30 i a les 9:00 suposadament tancaven ja el checking del meu vol. Ja em veieu a mi histèric i corrent per l’aeroport mirant de trobar la puta agencia, nerviós no ho trobava, fins que arribo, però, imagineu-vos, estava tancat!! En aquell moment se’m va caure el mon a sobre i vaig pensar que em quedava a Barcelona. Per sort, al cap de 5 minuts arriba una noia i obre l’agencia que “suposadament” obria a les 8:30, pago 14 dollars i 25 eurakos! Per fer-me el puto visat que jo mateix podia haver-ho fet per internet des de casa. Però clar, amb aquella situació doncs pagues els 25 eurakos, quin remei... Amb això que ja son les 8:45, ves corrent de nou fins la cua del checking on seguia havent una cua de collons. Per sort, encara hi havia gent del vol d’Atlanta fent cua pel que em va donar temps de fer-ho tot, primera crisis superada!!! Però collons, quina crisis!!! No sabeu lo malament que ho vaig passar...

I res, el vol com sempre, fatal, cada cop em costa més descansar i/o dormir i a sobre aquest cop volava de dia. Vaig fotre’m un diazepan que l’amic Pepi em va passar jejeje i tot i que tampoc és que em fes molt d’efecte, vaig poder descansar una mica. Vaig arribar a Atlanta, vaig fer unes 3 hores i mitja d’espera i ja vaig agafar el vol cap a Mèxic que varem ser unes altres 4 hores més. Vaig arribar a l’aeroport de Mèxic sobre les 20:30 però hi havia una cua a immigració brutal, vaig recollir la motxi, vaig agafar un taxi i sobre les 22:00 vaig arribar a casa del Jose. Jo estava una mica cansat amb tot el tema del Jet lag, vam estar xerrant una bona estona amb una birreta, varem sortir a comprar uns tacos i varem seguir xerrant, posant-nos al dia i bebent birreta fins que varem anar a dormir que al dia següent ens esperava una bona ruta pel DF.

Al dia següent varem aixecar-nos d’horeta i per sort vaig dormir molt be i vaig aixecar-me força descansat. Dutxeta, cafè i cap al metro per anar a veure el Zocalo, el que seria el centre de la ciutat. Varem estar fent una volta pel Zocalo, varem entrar a la catedral, varem passejar una bona estona fins que sobre les 12 ens va entrar la gana i varem decidir anar a esmorzar a una terrassa, divisant la catedral i el centre. Ens varem fotre un esmorzar de collons i ja vaig adonar-me de com gaudiré del menjar Mexica durant tot el viatge. El menjar està boníssim!!! I a mi que com ja sabeu m’encanta el picant, tinc mil opcions i menjars diferents per provar!! Ja amb la panxa ben plena varem tornar cap al metro direcció al Castell de Chapultepec, que es un antic palau que ara l’han convertit en una espècie de museu, molt maco i amb unes vistes molt maques de la ciutat. Un cop visitat varem tornar cap al metro i varem anar a Coyoacán que es un barri residencial del DF molt tranquil i molt maco, un rotllo Gràcia de Barcelona, el problema es que al poc d’arribar ja va començar a ploure i varem haver d’entrar a un bar per mirar si parava una mica. Haig de dir que al DF durant el dia fa bon temps, solet i caloreta però ara és l’època de pluges i per les tardes plou sempre i refresca força! Així que varem esperar que pares de ploure tot fent un combinat amb Mezcal, una capirinha per mi i un mojito pel Jose amb un Guacamole amb Chapulines, que son una espècie d’insectes però que estan bonissims, ja veure-ho les fotos. Tot fent temps va parar de ploure i llavors varem aprofitar per anar a un mercat d’artesania a fer una volteta per les paradetes, hi havia coses molt maques realment, pero clar, el primer dia no es plan de començar a comprar. Al cap d’una estona va venir l’Edgar, la parella d’en Jose i varem decidir anar a les lluites que començaven a les 20:30. Així que varem agafar un taxi, varem comprar les entrades i a disfrutar!!! Va ser molt divertit, és el Pressing Catch Mexicà i tot i que la gent sap que no és més que teatre, ho viuen d’una manera increïble. Així que nosaltres ens varem fotre dues birres de mig i ho varem viure igual o més que ells! Varem durar 2 hores i mitja! Així que ja al sortir varem anar cap al centre de nou a fer uns tacos i cap a casa.

Al dia següent ens varem tornar a aixecar d’hora i varem agafar un bus per anar a visitar les ruïnes de Teotihuacan. Son unes ruïnes d’una civilització anterior als maies que estan a 1 hora del DF. La veritat és que son impressionants i va valer molt la pena la visita, hi ha dues piràmides immenses i una d’elles és la tercera mes gran del mon després de la de Xeops i una altre que es troba a Mèxic. Després de la visita varem tornar a agafar el bus cap al DF i varem anar a dinar un restaurant yucatenc a prop de casa del Jose i allà vaig poder provar la meva primera Cochinita Pibil, Mmmmmmmmmmmm, us he dit que m’encanta el menjar Mexicà? Després de dinar varem agafar un taxi per trobar-nos cap al Sud del DF amb l’Edgar i els seus amics per anar a les Trajineras. Les Trajineras son una espècie de barques, que tenen una taula al mig i unes cadires i que la gent les lloga durant un temps determinat per bàsicament emborratxar-se. Vas navegant per una espècie de llac o canal i vas bebent i bebent, et vas trobant amb altres barques i et vas saludant. Fins i tot pots contractar a uns mariachis que van en un altre Trajinera per a que et cantin algunes cançons. La veritat es que va ser molt divertit i la taja que varem agafar també va ser important jajaja. Però amb els amics de l’Edgar ens ho varem passar molt i molt bé. Després de les trajineras, varem tornar a agafar un taxi i varem anar cap al nou pis de la Clara que ens havia convidat a sopar. Varem estar amb ella i els seus companys de pis sopant, bebent un vi Mexicà boníssim i en acabar varem anar cap a casa d’en Mario, un dels amics de l’Edgar per retrobar-nos tots de nou. Varem estar allà escoltant musiqueta i bebent birra fins que sobre les 3:00 varem decidir marxar cap a casa.

Al dia següent la Clara va venir a esmorzar amb nosaltres a casa del Jose, en Jose va estar fent-se la motxi i sobre la 13 varem agafar un taxi per anar a l’aeroport i agafar el vol que ens portava fins a Cancún. Varem arribar a Cancún a les 17 i d’allà varem agafar un bus fins el centre i del centre de Cancun un altre bus que ens va portar fins a Tulum. Varem arribar a Tulum sobre les 21:30, varem anar a buscar allotjament i cap a sopar. A Tulum ja vaig poder provar el meu primer plat amb salsa de chile habanero, megapincant pero realment espectaculaaaar!!!! Com que estàvem força cansats varem decidir anar a dormir d’hora.

I això ens porta a avui, aquest matí ens hem llevat i després d’un canvi de Guesthouse, hem esmorzat i cap a la platja!!! Per fi el meu primer bany al Mar Carib, impressionat!!! Una platja preciosa, amb sorra blanca i fina i mar color turquesa impressionant. La nostra idea era visitar avui les ruïnes maies de Tulum però estàvem tan bé a la platja, que desprès de dinar ja se’ns ha fet tard i hem decidit quedar-nos a la platja i fer dia de relax, s’estava tan bé!!! Així que demà ja farem la visita a les ruines i desrpés també volem anar un cenote i a nedar amb les tortugues, però això ja us ho explicaré un altra dia.

Ara us deixo que em sap greu deixar el Jose solet i d’aquí uns dies ja miraré de tornar a escriure amb més de calma i donant-vos una mica més d’informació. Vaig a mirar si puc pujar alguna foto i donar-vos una mica d’enveja jejeje Tot i que el Jose ja ha pujat alguna fotillo al facebook.

Molts petons per tots i fins aviat!!

Comença una nova aventura!

Qui ho anava a dir! Després d’un any d’absència bloggera-viatgera donat a les restriccions i censura del maleït regim miliar de Birmània que no em va permetre connectar-me a Blogger durant el viatge de l’any passat.

Règim militar per cert, que per molt alliberament de la dama Aung San Suu Kyi segueix aferrat al poder... però com diria el president, “això no toca”

Vet aquí em trobeu de nou per explicar-nos el meu nou viatge, la meva nova aventura esperant que aquest cop no tingui tantes dificultats com l’any passat, que segur que no. Així que miraré de connectar-me el més sovint possible per informar-vos de la ruta que vaig fent i que sapigueu per on trobo. Si les connexions m’ho permetem miraré de pujar fotos i així us pugueu fer una petita idea de les experiències que viurem i els meravellosos racons que aniré descobrint per aquests dos meravellosos països.

Ostres! I que em deixo el més important! Aquest cop dic adéu al meu estimat continent asiàtic i dic hola al continent Americà. Si si!!! com us ho dic, aquest cop he decidit creuar “el charco” i faré un recorregut de 24 dies per Amèrica central, més concretament Mèxic i Guatemala! No cal dir que hi ha una raó molt important que és el poder retrobar-me a l’estimat amic Joselito després de més de quatre mesos :) No hi ha raó més important que aquesta per fer el salt i visitar nous països i noves cultures, que en el fons, és el que més m’omple i més m’agrada de viatjar. Això si, està clar que no és un adéu Àsia, sinó un fins aviat, però això tampoc toca ara...

Així que aquí em trobo a la 1:30 de la matinada acabant les últimes feinetes que em queden per fer i també per mirar d’anar a dormir una mica tard per aixecar-me cansat com per poder dormir i descansar una mica durant el vol d’anada Atlanta. Serà complicat perquè aquest cop viatjo de dia, però si puc, miraré de dormir encara que siguin unes horetes i arribar prou descansat al DF i anar-nos a sopar amb en Joselito, i qui sap, potser a fer una copeta i tot! jejeje

Doncs bé, espero que el meu pròxim POST us escrigui des de Mèxic i miraré de ser fidel al blog el màxim possible. Quins nervis i quines ganes!!! Molts ànims per als qui encara us toca treballar i molt bones vacances a qui les comenci aviat. Ens veiem a la tornada!

Fins aviat!!