dilluns, 1 d’agost del 2011

Antigua - Volcà Pacaya

Hola de nou!

ara acabo de dinar y com en Jose a preferit anar a l'habitació a descansar una estona he aprofitat per connectar-me de nou i veure si puc pujar alguna de les fotos que no vaig poder ahir. Així també aprofito i us explico el tour d'avui, tot i que malauradament no hi ha gaire cosa interessant per explicar.

Avui m'he aixexcat a les 5am doncs el bus que em portava fins al volcà Pacaya em venia a buscar a les 6am, m'he dutxat, m'he preparat i he agafat el bus que en una hora i mitja m'ha portat fins la base del volcà Pacaya. El Pacaya és un dels molts volcans que hi ha a Guatemala, pero potser és un dels mes famosos i encara segueix en actiu. Una de la gràcia és que normalment s'hi pod
oa veure lava, però actualment no hi ha. Després de deixar-nos a la base,.ens ha vingut a buscar el guia i em començat l'ascens d'una hora mitja fins a la base del cràter. La caminata no ha estat molt dura, menys del que m'esperava, el problema es que estava tot nubolat i no es veia practicament res. Si que en arribar a la base hi ha hagut un moment que s'ha pogut divisar una miqueta el cràter, però poc més. Però bueno, es podia veure la terra negra del magma, sortia tot de fum del terre o he pogut fer-me alguna foto en algun forat on fotia una calor!!!

Bueno, ha estat bé, he conegut a una parella de Manlleu, m'he retrobat amb dues noies d'Holanda que les varem coneixer a la excursió de San Juan Chamula a Mèxic, he conegut a una parella d'Israel, un noi de Sacramento i hem estat tot xerrant durant el camí de tornada. Sobre les 13am he arribat a l'hostal i he anat a buscar a en Jose que per sort es troba molt millor de la lumbalgia. A més. en Fede el noi argenti que varem coneixer a Flores també ha arribat i es vindrà amb nosaltres a San Pedro de la Laguna a passar els últims dies que queden de viatge.

Ara hem dinat tots tres junts i han anat a descansar, així que jo ara miraré de pujar les fotos i aniré a fer un cafè ja que ara mateix torna a ploure per Antigua. Hem despedeixo fins el que probablement serà el meu últim post des del llac Atitlan :(

Petons i records per tots!



























5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ànims al Jose! pq es recuperi!
una abraçada.

Anònim ha dit...

M'alegro que el Jose estigui millor, i que tot t'estigui agradant tant Cousin. aprofita que cada cop queda menys...(perix)

Anònim ha dit...

quina llastima que no hagis pugut tenir bona vista desde el volca.
nosaltres varem pujar per la tarde i per sort la lava si que la vem veure pero estaba tambe nuvol
petons i cuideu-vos per l´ultim tram del viatge
PILI

Anònim ha dit...

¡¡¡¡¡¡Per cert quins records!!!!!
la nostra pensio estaba tot just a l¨arc on t´has retratat
PILI

P ha dit...

Hola cariño,que contents estem de veura lo bé que tu pasas,i las experiencias que vius,sort que els ensurts surten bé al final.Cuideu-se las cervicals i la lumbalgia.Al Sónia també está ala selva i se lo pasa molt bé,segons explica en el mesenger(hotmail),que varem veure el seu correu.Nosaltres per aquí també anem fent cosetas,no tan fantásticas com las tevas.Que els ùltims dies del viatje tinguis les cosas bones i sense imprevistos.Un petó ben fort del Papas que t'estimen infinit.